Corbera

booked.net
booked.neteather widget end -->

Abraçada de la natura entre muntanyes i patrimoni històric

Al peu de la serra de Corbera, i amb el Castell convidant-nos a passejar per gaudir de la seua majestuositat, aquest municipi enclavat en el cor de la Ribera Baixa és la destinació ideal per al nostre temps d’oci familiar, tranquil i segur. Corbera és una opció de turisme sostenible, enriquidor i responsable que ens aboca al contacte directe amb la natura gràcies a l’incomparable i encisador Paratge Natural Municipal de Les Fontanelles i les seues nombroses sendes, i a la comunió amb el nostre patrimoni històric, no sols pel majestuós Castell musulmà, monument declarat BIC, sinó també pels diferents vestigis d’interés històric i patrimonial repartits per tot arreu del terme i les muntanyes. Un estiu diferent ens descobreix una proposta propera que encisa per la seua diversitat i verdor, abraçant-nos per a oferir espais de retrobament amb la natura i la nostra història.

El Castell de Corbera d’importància destacada a l’època musulmana i durant la baixa edat mitjana va tindre jurisdicció sobre un ampli territori entre el riu Xúquer i la serra de Corbera. Limitava amb Alzira a l’Oest i amb Cullera i el mar a l’Est, la demarcació estava formada pels municipis actuals de Favara, Llaurí, Polinyà de Xúquer, Riola, Fortaleny i una sèrie de nuclis desapareguts, dels quals queden els noms a algunes partides dels diferents termes municipals actuals.

Sobre el turó de Sant Miquel estan les runes de l’ermita homònima construïda en l’època medieval, s.XIII, i es poden veure els fonaments d’una torre àrab adossada a l’ermita.

En temps de Jaume I, Corbera era propietat del cabdill musulmà Al-Azraq, fins a la conquesta pel rei cristià en 1248. Corbera va canviar de mans unes quantes vegades: Pere (fill de Jaume I) en 1263; Joan d’Aragó, fill de Jaume II, en el segle XIV; Abad de la Valldigna, Pere de Xèrica (1349); Alfons el Magnànim (1416); Rocafull; Gilabert; Vilarragut, etc. S’incorpora definitivament a la Corona en 1580, i es manté com Vila i Honor de Corbera amb Riola, Polinyà de Xúquer i Fortaleny fins al 1839, en què s’acorda la separació en termes municipals independents.

El 1534 la vila va ser erigida com a rectoria dels moriscos. L’any 1596 es va construir un temple parroquial cristià per mediació de l’arquebisbe de València Joan Enriquez de Ribera qui també va declarar la parròquia independent de Riola (1586).

Entre els anys 1940 i 1953 va ser construïda l’església parroquial nova en substitució de l’antiga que va ser derrocada durant la Guerra Civil i que datava del segle XVI.

De la Plaça Major ixen diversos carrers (Major, Sant Vicent, Don Pedro Roca) els quals, com també succeeix amb els de Cervantes i Duc de la Victòria, contenen un gran nombre de cases amb unes façanes modernistes dignes de ser contemplades.

Arreu del terme hi ha nombroses cases de camp magnífiques, amb llargs camins d’entrada, que denoten la riquesa generada per la citricultura durant el primer terç del segle XX.

L’espai de les Fontanelles, situat a la serra de Corbera o de la Murta, posseeix valors ecològics, paisatgístics i culturals per a la declaració com a paratge natural municipal. Aquests valors els han posat de manifest des de temps històrics diverses institucions i botànics insignes que han realitzat estudis a la zona, entre els quals cal destacar noms com els de Barrelier, Cavanilles, Pau, Font Quer, Rivas Mateo i, més recentment, Borja Carbonell. Una altra mostra de l’inqüestionable interés és la inclusió de la serra de Corbera com a lloc d’importància comunitària, tot formant part de la Xarxa Natura 2000.

Des del punt de vista fitogràfic, la serra de Corbera és un enclavament emblemàtic de la geografia valenciana. En particular, les zones d’ombria i les fons de barranc del paratge gaudeixen d’un microclima favorable, amb temperatures suaus i una humitat alta, que permeten el desenvolupament de formacions vegetals de gran diversitat i un alt grau de maduresa, entre les quals destaquen les freixenedes de freixe de flor (Fraxinus ornus). Quant a la fauna, a més de la presència de rapaces d’un alt valor ecològic, entre les quals destaquen espècies emblemàtiques com l’àguila de panxa blanca (Hieraaetus faciatus), l’àguila reial (Aquila chrysaetos) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus). Són d’una rellevància especial les poblacions de quiròpters, afavorides per l’abundància de coves i buits. A la cova de les Ratetes habiten en època hivernal uns dos-cents exemplars de rata penada de ferradura gran (Rhinolophus ferrumequinum), una de les poblacions més grans de tota la Comunitat Valenciana. A la primavera i l’estiu hi ha una interessant població reproductora de quasi un centenar de rates penades de morro agut (Myotis blythii), i també és probable la presència de la rata penada de cova (Miniopterus schreibersii).

Pel que fa als valors paisatgístics, el contrast entre el relleu prelitoral de la serra i el pla d’inundació del Xúquer, constitueix una fita paisatgística de primer ordre. Des de les cotes més altes del paratge pot albirar-se, en primer terme, el castell de Corbera, i de fons, gran part de la Ribera Baixa, que conformen un escenari d’alta qualitat paisatgística.

Un altre aspecte d’interés és el referent al patrimoni històric-cultural. Dins dels límits del paratge es troben dos jaciments arqueològics rellevants, ambdós adscrits a l’edat del bronze: el jaciment de la Cova de les Ratetes i el poblat del Puntal de l’Agüela.

Finalment, des del punt de vista dels usos d’oci, el paratge presenta un gran potencial per a l’exercici d’activitats com el senderisme i l’escalada, així com totes aquelles activitats relacionades amb l’ús públic a la natura.

Tota la informació sobre Corbera la podeu consultar a la web www.corbera.es i conéixer les rutes, cases rurals i bars del poble a la Guia de les Fontanelles publicada per la Diputació de València.

 

¿Qué te apetece hacer?

Descubre nuestros destacados en alojamientos, gastronomía, deporte y cultura del municipio